SPIN cohort - Sant Pau Memory Unit

Page created by Ricky Steele
 
CONTINUE READING
SPIN cohort - Sant Pau Memory Unit
SPIN cohort
                                  Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

  Què és la cohort SPIN?
       La cohort SPIN (Sant Pau Initiative on Neurodegeneration) té com a objectiu aprofundir en el coneixement de les
 malalties neurodegeneratives com la malaltia d’Alzheimer, la demència amb cossos de Lewy o la degeneració lobular
 frontotemporal, a través de l’estudi de marcadors bioquímics i de neuroimatge. Per això sol·licitem la col·laboració de
 pacients i de persones voluntàries sanes a qui fem diverses proves neuropsicològiques, analítiques i d’imatge. Les
 visites de seguiment estan planificades amb una freqüència anual, i algunes de les proves poden repetir-se
 opcionalment en diferents moments del seguiment. Aquesta informació està ajudant a entendre com es relacionen
 entre ells els biomarcadors i el rendiment de la memòria i com aquests canvien en el temps.
       La col·laboració de més de 750 participants a la cohort SPIN ens ha permès avançar en el coneixement de la
 malaltia d’Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives i presentar nous resultats a congressos científics i a revistes
 mèdiques de prestigi i difusió internacional, pas fonamental per poder dissenyar nous medicaments. A continuació
 presentem un resum dels treballs científics que hem realitzat a la Unitat de Memòria de l'Hospital de la Santa Creu i
 Sant Pau gràcies als participants de la cohort SPIN.

  ¿Qué es la cohorte SPIN?
       La cohorte SPIN (Sant Pau Initiative on Neurodegeneration) tiene como objetivo profundizar en el conocimiento
 de las enfermedades neurodegenerativas, como la enfermedad de Alzheimer, la demencia con cuerpos de Lewy o la
 degeneración lobular frontotemporal, a través del estudio de marcadores bioquímicos y de neuroimagen. Por eso
 pedimos la colaboración de pacientes y de personas voluntarias sanas a las que hacemos diversas pruebas
 neuropsicológicas, analíticas y de imagen. Las visitas de seguimiento están planificadas con una frecuencia anual, y
 algunas de las pruebas podrán repetirse opcionalmente en diferentes momentos del seguimiento. Esta información
 está ayudando a entender cómo se relacionan los biomarcadores y el rendimiento de la memoria y cómo cambian en el
 tiempo.
       La colaboración de más de 750 participantes en la cohorte SPIN nos ha permitido avanzar en el conocimiento de
 la enfermedad de Alzheimer y otras enfermedades neurodegenerativas y presentar nuevos resultados en congresos
 científicos y en revistas médicas de prestigio y difusión internacional, paso fundamental para poder diseñar nuevos
 medicamentos. A continuación presentamos un resumen de los trabajos científicos que hemos realizado en la Unidad
 de Memoria del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau gracias a los participantes de la cohorte SPIN.

  What is the SPIN cohort?
       The main objective of the SPIN cohort (Sant Pau Initiative on Neurodegeneration) is to widen our knowledge of
 neurodegenerative diseases such as Alzheimer’s disease, Lewy body dementia and frontotemporal lobe degeneration,
 through the study of biochemical and neuroimaging markers (also known as biomarkers). This can only be achieved
 through collaboration with patients and healthy volunteers to whom we ask to complete a series of neuropsychological
 and analytical tests. Follow-up visits are scheduled annually, and some of the tests can optionally be repeated at
 different time points. The information gleaned from these tests helps us to better understand how biomarkers and
 memory performance relate to each other and how they change over time.
       Thanks to he collaboration of 750+ participants in the SPIN cohort, we have strengthen the knowledge on
 Alzheimer's disease and other neurodegenerative diseases, and we have shared our results in international congresses
 and in high-impact scientific journals, which is the first step in the design of new treatments. In this document, we
 summarize the peer-reviewed publications and scientific communications that have been reported thanks to the 300+
 SPIN cohort participants that we have received so far.

Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
       https://santpaumemoryunit.com                                                  @SantPauMemory
SPIN cohort
                                       Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

1      Comparació dels nivells de la proteïna TDP43, a plasma i líquid cefaloraquidi, en
       pacients amb demència frontotemporal i controls sans
       En aquest estudi vam analitzar mostres de plasma i de líquid cefaloraquidi procedents de 88 i 47
       participants, respectivament. La proteïna TDP43 en el seu estat fosforilat es va trobar elevada al plasma i
       líquid cefaloraquidi de pacients amb demència frontotemporal portadors de l’expansió al gen C9orf72 o
       amb mutació al gen GRN.
                                                  Ref: Suárez-Calvet M et al. J Neurol Neurosurg Psychiatry. 2013; 85:684-691

       Comparación de los niveles de la proteína TDP43, en plasma y líquido
       cefalorraquídeo, en pacientes con demencia frontotemporal y controles sanos
       En este estudio analizamos muestras de plasma y de líquido cefalorraquídeo procedentes de 88 y 47
       participantes, respectivamente. La proteína TDP43 en su estado fosforilado se encontró elevada en el
       plasma y líquido cefalorraquídeo de pacientes con demencia frontotemporal portadores de la expansión
       en el gen C9orf72 o con mutación en el gen GRN.
                                                                           Ref: J Neurol Neurosurg Psychiatry. 2013; 85:684-691

          Scientific abstract
          Plasma phosphorylated TDP-43 levels are elevated in patients with frontotemporal dementia
          carrying a C9orf72 repeat expansion or a GRN mutation
          OBJECTIVES: About a half of patients with frontotemporal dementia (FTD) has deposition of phosphorylated TDP-43 protein
          (pTDP-43) in the brain. We studied pTDP-43 and total TDP-43 levels in plasma and cerebrospinal fluid (CSF) in healthy
          controls and patients with FTD, including those carrying a repeat expansion in the C9orf72 gene or a mutation in GRN.
          METHODS: We included 88 plasma samples of 10 C9orf72 expansion carriers, 5 GRN mutation carriers, 51 patients with
          FTD without a known mutation and 22 healthy controls. We also obtained CSF samples from 25 patients with FTD (2 with
          C9orf72 expansion and 3 with a GRN mutation) and 22 healthy controls. We measured pTDP-43 and total TDP-43 levels
          using sandwich ELISA.
          RESULTS: Patients carrying the C9orf72 repeat expansion or a GRN mutation had significantly higher plasma and CSF levels
          of pTDP-43 than the remaining patients with FTD (p
SPIN cohort
                                       Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

2      Viabilitat de la punció lumbar per l’estudi de biomarcadors d’Alzheimer a líquid
       cefaloraquidi: un estudi multicèntric a Espanya
       Aquest estudi, elaborat en col·laboració amb CITA-Alzheimer (Sant Sebastià), Hospital Clínic (Barcelona) i
       amb la Universitat de Gothenburg (Suècia), va demostrar que la punció lumbar és una prova segura per
       l’anàlisi de marcadors de la malaltia d’Alzheimer i que l’única complicació va ser l’aparició de mal de cap,
       poc freqüent i d’intensitat lleu a la seva majoria.
                                                                       Ref: Alcolea D et al. J Alzheimers Dis. 2014; 39 (4):719-26.

       Viabilidad de la punción lumbar en el estudio de biomarcadores de Alzheimer en
       líquido cefalorraquídeo: un estudio multicéntrico en España
       Este estudio, elaborado en colaboración con CITA-Alzheimer (San Sebastián), Hospital Clínic (Barcelona) y
       con la Universidad de Gothenburg (Suecia), demostró que la punción lumbar es una prueba segura para
       el análisis de marcadores de la enfermedad de Alzheimer y que la única complicación fue la aparición de
       dolor de cabeza, poco frecuente y de intensidad leve en su mayoría.
                                                                                        Ref: J Alzheimers Dis. 2014; 39 (4):719-26.

          Scientific abstract
          Feasibility of lumbar puncture in the study of cerebrospinal fluid biomarkers for Alzheimer's
          disease: a multicenter study in Spain
          BACKGROUND: Lumbar puncture (LP) is increasingly performed in memory units due to the usefulness of cerebrospinal fluid
          (CSF) biomarkers in the diagnosis of Alzheimer's disease. The feasibility of this procedure in this context, however, is
          controversial.
          OBJECTIVE: Our aim was to analyze the incidence of complications and their associated factors so as to determine the
          impact of LP in the study of CSF biomarkers of Alzheimer's disease.
          METHODS: In the context of a larger international initiative, we prospectively collected data from 689 participants who
          underwent LP in three memory units in Spain. Data included demographic factors, headache history, subjective attitude
          toward the procedure, patient positioning, needle characteristics, volume of CSF extracted, attempts needed, and resting
          time after CSF acquisition. Five to seven days after the procedure, we asked participants about complications through a
          semi-structured telephone interview.
          RESULTS: No adverse events were reported in 441 (64.0%) participants. The most frequent complication was headache,
          reported by 171 (24.8%) subjects. It was severe in only 17 (2.5%). Headache was more frequent in younger participants and
          when a cutting-edge needle was used. Back pain was present in 111 (16.1%) cases, and it was associated with female
          gender, cutting-edge needles, increased number of attempts, and longer resting time after LP. No major complications
          were reported. The use of pen-point needles showed a trend toward a higher frequency of hematic CSF.
          CONCLUSION: LP can be safely performed to study CSF biomarkers. The main complication is headache, associated with
          younger age and use of cutting-edge needles.

    Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
           https://santpaumemoryunit.com                                                       @SantPauMemory
SPIN cohort
                                        Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

3      Relació entre beta-secretasa, marcadors d’inflamació i marcadors d’Alzheimer
       en líquid cefaloraquidi
       Vam analitzar mostres de líquid cefaloraquidi de 194 participants per estudiar proteïnes relacionades
       amb el deteriorament cognitiu. El marcador d’inflamació YKL-40 es va trobar elevat en participants amb
       deteriorament cognitiu, fins i tot en fases de deteriorament lleu. Un dels marcadors (sAPPbeta) es va
       trobar disminuït al grup de demència frontotemporal en relació a la resta de grups.
                                                                          Ref: Alcolea D et al. J Alzheimers Dis. 2014;42(1):157-67

       Relación entre beta-secretasa, marcadores de inflamación y marcadores de
       Alzheimer en líquido cefalorraquídeo
       Analizamos muestras de líquido cefalorraquídeo de 194 participantes para estudiar proteínas
       relacionadas con el deterioro cognitivo. El marcador de inflamación YKL-40 se encontró elevado en
       participantes con deterioro cognitivo, incluso en fases de deterioro leve. Uno de los marcadores
       (sAPPbeta) se encontró disminuido en el grupo de demencia frontotemporal respecto al resto de grupos.
                                                                                           Ref: J Alzheimers Dis. 2014;42(1):157-67

          Scientific abstract
          Relationship between β-Secretase, inflammation and core cerebrospinal fluid biomarkers for
          Alzheimer's disease
          BACKGROUND: Biomarkers in the cerebrospinal fluid (CSF) can track specific pathophysiological pathways underlying
          Alzheimer's disease (AD). The connection between these biomarkers remains unclear.
          OBJECTIVE: To study six CSF biomarkers in a clinical cohort of patients with different neurodegenerative conditions.
          METHODS: We measured markers of amyloid-β protein precursor (AβPP) processing (Aβ42, sAβPPβ, β-secretase activity),
          neuronal damage (total tau, p-tau), and inflammation (YKL-40) in CSF from 194 participants with the following diagnoses:
          subjective cognitive impairment or non-amnestic mild cognitive impairment (na-SCI, n = 44), amnestic mild cognitive
          impairment (aMCI, n = 45), dementia of the Alzheimer type (DAT, n = 59), frontotemporal dementia (FTD, n = 22), and 24
          cognitively normal controls. We compared biomarkers between clinical groups and CSF-profile groups, and we analyzed the
          correlation between biomarkers.
          RESULTS: CSF levels of sAβPPβ were decreased in FTD patients compared to the other groups. YKL-40 was elevated in DAT
          and FTD, and also in aMCI patients. CSF Aβ42 correlated positively with β-secretase activity (RS = 0.262) and sAβPPβ (RS =
          0.341). CSF YKL-40 correlated positively with total tau (RS = 0.467) and p-tau (RS = 0.429). CSF p-tau and sAβPPβ
          contributed significantly to distinguish DAT from FTD.
          CONCLUSIONS: CSF biomarkers of AβPP processing correlate with each other and are decreased in FTD. The inflammatory
          marker YKL-40 is increased in different neurodegenerative diseases, even in early stages, and it correlates with biomarkers
          of neurodegeneration. This suggests that inflammation is a common feature in AD and FTD. A combination of CSF
          biomarkers tracking distinct pathophysiological processes may be useful to classify subjects with neurodegenerative
          conditions.

    Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
           https://santpaumemoryunit.com                                                        @SantPauMemory
SPIN cohort
                                        Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

4      Anàlisi del gen TREM2 i la seva influència a la malaltia d’Alzheimer i la demència
       frontotemporal
       En aquest estudi multicèntric vam comprovar la importància d’una variant en el gen TREM2 com a factor
       de risc per la malaltia d’Alzheimer i la demència frontotemporal.
                                                                             Ref: Ruiz A et al. Neurobiol Aging 2014 35(2):444.e1-4

       Análisis del gen TREM2 y su influencia en la enfermedad de Alzheimer y la
       demencia frontotemporal
       En este estudio multicéntrico comprobamos la importancia de una variante en el gen TREM2 como
       factor de riesgo para la enfermedad de Alzheimer y la demencia frontotemporal.
                                                                                           Ref: Neurobiol Aging 2014 35(2):444.e1-4

          Scientific abstract
          Assessing the role of the TREM2 p.R47H variant as a risk factor for Alzheimer's disease and
          frontotemporal dementia
          A non-synonymous genetic rare variant, rs75932628-T (p.R47H), in the TREM2 gene has recently been reported to be a
          strong genetic risk factor for Alzheimer's disease (AD). Also, rare recessive mutations have been associated with
          frontotemporal dementia (FTD). We aimed to investigate the role of p.R47H variant in AD and FTD through a multi-center
          study comprising 3172 AD and 682 FTD patients and 2169 healthy controls from Spain. We found that 0.6% of AD patients
          carried this variant compared to 0.1% of controls (odds ratio [OR] = 4.12, 95% confidence interval [CI] = 1.21-14.00, p =
          0.014). A meta-analysis comprising 32,598 subjects from 4 previous studies demonstrated the large effect of the p.R47H
          variant in AD risk (OR = 4.11, 95% CI = 2.99-5.68, p = 5.27×10(-18)). We did not find an association between p.R47H and
          age of onset of AD or family history of dementia. Finally, none of the FTD patients harbored this genetic variant. These data
          strongly support the important role of p.R47H in AD risk, and suggest that this rare genetic variant is not related to FTD.

    Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
           https://santpaumemoryunit.com                                                          @SantPauMemory
SPIN cohort
                                       Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

5      Relació entre el gruix cortical cerebral i el marcador d’inflamació YKL-40 en
       líquid cefaloraquidi en fases predemència de la malaltia d’Alzheimer
       En aquest estudi, realitzat en col·laboració amb l’Hospital Marqués de Valdecilla (Santander), vam
       analitzar el líquid cefaloraquidi i la ressonància magnètica cerebral de 80 voluntaris sans i 27 participants
       amb deteriorament cognitiu lleu. L’augment de YKL-40 en líquid cefaloraquidi es va relacionar amb una
       disminució del gruix cortical en àrees cerebrals temporals i parietals.
                                                   Ref: Alcolea D & Vilaplana E et al. Neurobiol Aging. 2015 Jun;36(6):2018-23

       Relación entre el grosor cortical cerebral y el marcador de inflamación YKL-40 en
       líquido cefalorraquídeo en fases predemencia de la enfermedad de Alzheimer
       En este estudio, realizado en colaboración con el Hospital Marqués de Valdecilla (Santander), analizamos
       el líquido cefalorraquídeo y la resonancia magnética cerebral de 80 voluntarios sanos y 27 participantes
       con deterioro cognitivo ligero. El aumento de YKL-40 en líquido cefalorraquídeo se relacionó con una
       disminución de grosor cortical en áreas cerebrales temporales y parietales.
                                                                                   Ref: Neurobiol Aging. 2015 Jun;36(6):2018-23

          Scientific abstract
          Relationship between cortical thickness and cerebrospinal fluid YKL-40 in predementia stages of
          Alzheimer's disease
          Cerebrospinal fluid YKL-40 has been described as a marker of glial inflammation. We aimed to study the relationship
          between YKL-40 and brain structure and its interactions with core Alzheimer's disease (AD) biomarkers. We measured
          cortical thickness (CTh) and cerebrospinal fluid biomarkers (amyloid-β 1-42 [Aβ42], total tau, p-tau, and YKL-40) of 80
          cognitively normal controls and 27 patients with amnestic mild cognitive impairment. Subjects were classified as Aβ42+
          (550 pg/mL). CTh difference maps were derived from the interaction and correlation analyses in
          the whole sample and within clinical groups. There was a strong correlation between YKL-40 and markers of
          neurodegeneration (total tau and p-tau). In the whole sample, we found a negative correlation between YKL-40 and CTh in
          AD vulnerable areas in Aβ42+ subjects but not in Aβ42 participants. Our results suggest that YKL-40 could track the
          inflammatory processes associated to tau-related neurodegeneration in the presence of the AD pathophysiological process.

    Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
           https://santpaumemoryunit.com                                                      @SantPauMemory
SPIN cohort
                                        Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

6      Marcadors del metabolisme de la proteïna precursora d’amiloide i d’inflamació
       a la malaltia d’Alzheimer preclínica
       Aquest estudi s’ha fet en col·laboració amb CITA-Alzheimer (Sant Sebastià), Hospital Marqués de
       Valdecilla (Santander), Hospital Gregorio Marañón (Madrid), Hospital Virgen de la Arrixaca (Múrcia) i
       Fundació Reina Sofía (Madrid). Vam analitzar el líquid cefaloraquidi de 266 participants cognitivament
       sans per mesurar proteïnes relacionades amb el deteriorament cognitiu. Vam observar que els
       marcadors d’inflamació augmenten en l’envelliment sa i estan relacionats amb marcadors de
       neurodegeneració.
                                                                        Ref: Alcolea D et al. Neurology. 2015 Aug 18;85(7):626-33

       Marcadores del metabolismo de la proteína precursora de amiloide y de
       inflamación en la enfermedad de Alzheimer preclínica
       Este estudio se ha hecho en colaboración con CITA-Alzheimer (San Sebastián), Hospital Marqués de
       Valdecilla (Santander), Hospital Gregorio Marañón (Madrid), Hospital Virgen de la Arrixaca (Murcia) y
       Fundación Reina Sofía (Madrid). Analizamos el líquido cefalorraquídeo de 266 participantes
       cognitivamente sanos para medir proteínas relacionadas con el deterioro cognitivo. Observamos que los
       marcadores de inflamación aumentan con el envejecimiento sano y están relacionados con marcadores
       de neurodegeneración.
                                                                                          Ref: Neurology. 2015 Aug 18;85(7):626-33

          Scientific abstract
          Amyloid precursor protein metabolism and inflammation markers in preclinical Alzheimer disease
          OBJECTIVE: To investigate CSF markers involved in amyloid precursor protein processing, neuronal damage, and
          neuroinflammation in the preclinical stages of Alzheimer disease (AD) and participants with suspected non-Alzheimer
          pathology (SNAP).
          METHODS: We collected CSF from 266 cognitively normal volunteers participating in a cross-sectional multicenter study
          (the SIGNAL study) to investigate markers involved in amyloid precursor protein processing (Aβ42, sAPPβ, β-secretase
          activity), neuronal damage (total-tau [t-tau], phospho-tau [p-tau]), and neuroinflammation (YKL-40). We analyzed the
          relationship among biomarkers, clinical variables, and the APOE genotype, and compared biomarker levels across the
          preclinical stages of the National Institute on Aging-Alzheimer's Association classification: stage 0, 1, 2, 3, and SNAP.
          RESULTS: The median age in the whole cohort was 58.8 years (range 39.8-81.6). Participants in stages 2-3 and SNAP had
          higher levels of YKL-40 than those in stages 0 and 1. Participants with SNAP had higher levels of sAPPβ than participants in
          stage 0 and 1. No differences were found between stages 0, 1, and 2-3 in sAPPβ and β-secretase activity in CSF. Age
          correlated with t-tau, p-tau, and YKL-40. It also correlated with Aβ42, but only in APOE ε4 carriers. Aβ42 correlated
          positively with t-tau, sAPPβ, and YKL-40 in participants with normal Aβ42.
          CONCLUSIONS: Our findings suggest that inflammation in the CNS increases in normal aging and is intimately related to
          markers of neurodegeneration in the preclinical stages of AD and SNAP. sAPPβ and β-secretase activity are not useful
          diagnostic or staging markers in preclinical AD.

    Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
           https://santpaumemoryunit.com                                                         @SantPauMemory
SPIN cohort
                                        Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

7      Hemorràgia subaracnoïdal atraumàtica de la convexitat relacionada amb
       l’angiopatia amiloide cerebral
       L’hemorràgia subaracnoïdal atraumàtica de la convexitat és un tipus infreqüent de sagnat intracranial de
       causa desconeguda. En aquest treball vam analitzar el líquid cefaloraquidi i ressonància magnètica
       cerebral de participants amb aquest tipus d’hemorràgia i els vam comparar amb pacients amb angiopatia
       amiloide (afectació vascular relacionada amb l’acumulació de proteïna amiloide), pacients amb malaltia
       d’Alzheimer i amb voluntaris sans. Els resultats suggereixen que l’angiopatia amiloide cerebral podria
       contribuir en l’aparició d’aquest tipus d’hemorràgies.
                                                       Ref: Martinez-Lizana E et al. J Cereb Blood Flow Metab. 2015;35(5):710-7

       Hemorragia subaracnoidea atraumática de la convexidad relacionada con la
       angiopatía amiloide cerebral
       La hemorragia subaracnoidea atraumática de la convexidad es un tipo infrecuente de sangrado
       intracraneal de causa desconocida. En este trabajo analizamos el líquido cefalorraquídeo y resonancia
       magnética cerebral de sujetos con este tipo de hemorragia y lo comparamos con pacientes con
       angiopatía amiloide (daño vascular relacionado con el acúmulo de proteína amiloide), pacientes con
       enfermedad de Alzheimer y con voluntarios sanos. Los resultados sugieren que la angiopatía amiloide
       cerebral podría contribuir a la aparición de este tipo de hemorragias.
                                                                                   Ref: J Cereb Blood Flow Metab. 2015;35(5):710-7

          Scientific abstract
          Cerebral amyloid angiopathy-related atraumatic convexal subarachnoid hemorrhage: an ARIA
          before the tsunami
          Atraumatic convexal subarachnoid hemorrhage (cSAH) in elderly patients is a rare entity that has been associated with
          cerebral amyloid angiopathy (CAA) and intracerebral hematomas (ICH). To characterize this entity and to study these
          associations, 22 patients over 60 with cSAH were included in a multicenter ambispective cohort study. Clinical data,
          magnetic resonance imaging (MRI) studies, APOE genotyping, and cerebrospinal fluid (CSF) biomarkers were evaluated.
          Results were compared with data from healthy controls (HC), non-cSAH CAA patients (CAAo), and Alzheimer disease
          patients. Convexal subarachnoid hemorrhage presented with transient sensory or motor symptoms. At follow-up (median
          30.7 months), 5 patients had died, 6 survivors showed functional disability (modified Rankins Scale (mRS)>2), and 12
          cognitive impairment. Four patients had prior ICH and six had an ICH during follow-up. CSF-Aß40 and Aß42 levels were
          lower in cSAH and CAAo compared with HC. Convexal subarachnoid hemorrhage presented an APOE-ɛ2 overrepresentation
          and CAAo had an APOE-ɛ4 overrepresentation. On MRI, all patients fulfilled CAA-modified Boston criteria and 9 showed
          cortical ischemia in the surrounding cortex or the vicinity of superficial siderosis. The neuropathologic study, available in
          one patient, showed severe CAA and advanced Alzheimer-type pathology. Convexal subarachnoid hemorrhage in the
          elderly is associated with cognitive impairment and lobar ICH occurrence. Our findings support the existence of an
          underlying CAA pathology.

    Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
           https://santpaumemoryunit.com                                                          @SantPauMemory
SPIN cohort
                                        Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

8      Estudi del gen CHCHD10 en pacients amb demència frontotemporal i controls a
       Espanya
       Vam liderar un estudi multicèntric on van participar una vintena d'hospitals de tot el territori espanyol
       per trobar la rellevància del gen CHCHD10 a la demència frontotemporal i l'esclerosi lateral amiotròfica
       al nostre entorn.
                                                                         Ref: Dols-Icardo O et al. Brain. 2015 Dec;138(Pt 12):e400

       Estudio del gen CHCHD10 en pacientes con demencia frontotemporal y controles
       en España
       Lideramos un estudio multicéntrico donde participaron una veintena de hospitales de todo el territorio
       español para hallar la relevancia del gen CHCHD10 en la demencia frontotemporal y la esclerosis lateral
       amiotrófica en nuestro entorno.
                                                                                               Ref: Brain. 2015 Dec;138(Pt 12):e400

          Scientific abstract
          Analysis of the CHCHD10 gene in patients with frontotemporal dementia and amyotrophic lateral
          sclerosis from Spain
          To further investigate the role of CHCHD10 in ALS/FTD disease spectrum, we Sanger sequenced its entire coding
          region in a comprehensive cohort of Spanish patients of 1224 subjects, distributed in three clinical phenotypes:
          ALS (n = 423), FTD (n = 709) and FTD-MND (n = 92). Three hundred and nineteen neurologically healthy and unrelated
          elderly individuals from Spain were also included (mean age at clinical assessment 70.84 +/- 9.59 years, 36.5% females).
          Our mutation screening of CHCHD10 disclosed two novel mutations: a non-synonymous change (c.34C4T, p.P12S) in a
          patient with ALS and a nonsense mutation that resulted in a premature stop codon (c.244C4T, p.Q82X) in a patient from
          the FTD cohort. None of these variants were present in our neurologically healthy control series nor in European samples
          from public databases.

    Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
           https://santpaumemoryunit.com                                                        @SantPauMemory
SPIN cohort
                                        Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

9      Anàlisi de la variació en nombre de còpies de la regió 17q21.31 i el seu paper en
       les malalties neurodegeneratives
       El gen MAPT s’ha associat a diverses malalties neurodegeneratives. En aquest estudi vam analitzar
       mostres de 857 participants, on es van incloure voluntaris sans i pacients amb diverses malalties
       neurodegeneratives (malaltia de Parkinson, demència amb cossos de Lewy, degeneració corticobasal i
       paràlisi supranuclear progressiva). Vam investigar el paper de les variacions en la regió pròxima al gen
       MAPT en els diferents grups.
                               Ref: Cervera-Carles L et al. Am J Med Genet B Neuropsychiatr Genet. 2016 Mar;171(2):175-80

       Análisis de la variación en número de copias de la región 17q21.31 y su papel en
       las enfermedades neurodegenerativas
       El gen MAPT se ha asociado a varias enfermedades neurodegenerativas. En este estudio analizamos
       muestras de 857 participantes, entre los que se incluyeron voluntarios sanos y pacientes con distintas
       enfermedades neurodegenerativas (enfermedad de Parkinson, demencia con cuerpos de Lewy,
       degeneración corticobasal y parálisis supranuclear progresiva). Investigamos el papel de las variaciones
       en la región próxima al gen MAPT en los distintos grupos.
                                                        Ref: Am J Med Genet B Neuropsychiatr Genet. 2016 Mar;171(2):175-80

          Scientific abstract
          Copy number variation analysis of the 17q21.31 region and its role in neurodegenerative diseases
          The H1 haplotype of the 17q21.31 inversion polymorphism has been consistently associated with progressive supranuclear
          palsy, corticobasal degeneration, and Parkinson's disease in Caucasians. Recently, large polymorphic segmental
          duplications resulting into complex rearrangements at this locus with a high diversity range in human populations have
          been revealed. We sought to explore whether the two multi-allelic copy number variants that are present in the H1 clade
          (with segmental duplications of 300 and 218 kilobases in length) could be responsible for the known H1-related risk of
          developing these neurodegenerative disorders. A total of 857 Spanish subjects including 330 patients with Parkinson's
          disease, 96 with progressive supranuclear palsy, 55 with corticobasal degeneration, 51 dementia with Lewy bodies, and
          325 neurologically healthy controls, were genotyped for the H1/H2 haplotype. Subsequently, the two copy number variants
          that are characteristic of the H1 haplotype were evaluated through a high-resolution approach based on droplet digital
          polymerase chain reaction, in all H1 homozygous subjects. The H1 allele was significantly overrepresented in all diagnostic
          groups compared with controls (Parkinson's disease, P = 0.0001; progressive supranuclear palsy, P = 1.22 × 10(-6) ;
          corticobasal degeneration, P = 0.0002; and dementia with Lewy bodies, P = 0.032). However, no dosage differences were
          found for any of the two copy number variants analyzed. The H1 haplotype is associated with the risk of several
          neurodegenerative disorders, including dementia with Lewy bodies. However, common structural diversity within the
          17q21.31-H1 clade does not explain this genetic association.

    Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
           https://santpaumemoryunit.com                                                        @SantPauMemory
SPIN cohort
                                     Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

10   Nivells de la proteïna progranulina a líquid cefalorraquidi a les demències
     neurodegeneratives primàries
     La progranulina és una proteïna que es troba disminuida en sang en alguns tipus de demència
     frontotemporal. En aquest estudi investiguem la relació entre els seus nivells en sang i en líquid
     cefalorraquidi i el seu poder per diferenciar diferents tipus de demències neurodegeneratives (malaltia
     d’Alzheimer, demència amb cossos de Lewy i demència frontotemporal). Tot i que no trobem que sigui
     útil per la diferenciació dels diferents tipus de demència, podria ser un bon marcador en líquid
     cefalorraquidi per monitoritzar futurs tractaments dirigits a augmentar-ne els nivells.
                                                        Ref: Morenas-Rodríguez E et al. J Alzheimers Dis. 2015;50(2):539-46

     Niveles de la proteína progranulina en líquido cefaloraquídeo en las demencias
     neurodegenerativas primarias
     La progranulina es una proteína que se encuentra disminuida en sangre en algunos tipos de demencia
     frontotemporal. En este estudio investigamos la relación entre sus niveles en sangre y en líquido
     cefalorraquídeo y su poder para diferenciar distintos tipos de demencias neurodegenerativas
     (enfermedad de Alzheimer, demencia con cuerpos de Lewy y demencia frontotemporal). A pesar de que
     no encontramos que sea útil para diferenciar los distintos tipos de demencia, podría ser un buen
     marcador en líquido cefalorraquídeo para monitorizar futuros tratamientos dirigidos a incrementar sus
     niveles.
                                                                                       Ref: J Alzheimers Dis. 2015;50(2):539-46

       Scientific abstract
       Progranulin Protein Levels in Cerebrospinal Fluid in Primary Neurodegenerative Dementias
       BACKGROUND: Progranulin is implicated in frontotemporal dementia (FTD), but its role in other neurodegenerative
       disorders is unknown.
       OBJECTIVE: To investigate the levels of progranulin (PGRN) in cerebrospinal fluid (CSF) in different neurodegenerative
       dementias and their correlation with levels in plasma in cognitively normal subjects.
       METHODS: We measured PGRN in CSF in 229 patients with amnestic mild cognitive impairment, Alzheimer's disease
       dementia, sporadic FTD, dementia with Lewy bodies, corticobasal syndrome, or progressive supranuclear palsy. We also
       measured PGRN in CSF and plasma in 74 cognitively normal individuals. We examined the correlation between PGRN levels
       in CSF and diagnosis, cortical thickness, genetic factors and other CSF biomarkers. We also investigated the correlation
       between plasma and CSF levels of PGRN in cognitively normal individuals.
       RESULTS: CSF levels did not differ across diagnoses or correlate with cortical thickness. Polymorphism rs5848 in GRN
       influenced CSF PGRN levels, but APOEɛ4 allele did not. Amyloid-β42, t-tau, p-tau, and YKL-40 levels correlated weakly with
       PGRN in CSF. We found a weak correlation (r = 0.362) between plasma and CSF PGRN levels in cognitively normal
       individuals.
       CONCLUSIONS: Our findings do not support a diagnostic value of CSF PGRN in neurodegenerative diseases. Our data
       confirm that levels of PGRN in plasma do not reflect accurately levels in CSF in cognitively normal controls. These data
       should be considered in clinical trials aiming to increase PGRN.

 Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
        https://santpaumemoryunit.com                                                        @SantPauMemory
SPIN cohort
                                     Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

11   Autoanticossos anti-β-amiloide a líquid cefalorraquidi i PET d’amiloide a la
     inflamació relacionada amb angiopatia amiloide cerebral
     L'angiopatia amiloide inflamatòria és un subtipus poc freqüent de malaltia vascular cerebral que cursa
     amb símptomes neurològics provocats per una reacció inflamatòria al cervell. En aquest treball vam
     estudiar la clínica, la resonància magnètica, el líquid cefalorraquidi i el PET d'amiloide de quatre pacients
     amb angiopatia amiloide inflamatòria abans i després de l'administració de corticosteroides. La conclusió
     principal va ser que aquesta malaltia pot ser conseqüència d'una reacció autoimmune contra el dipòsit
     d'amiloide vascular i que podria estar provocada per autoanticossos anti-β-amiloide.
                                                                 Ref: Carmona-Iragui M et al. J Alzheimers Dis. 2016;50(1):1-7

     Autoanticuerpos anti-β-amiloide en líquido cefalorraquídeo y PET de amiloide
     en la angiopatía amiloide inflamatoria
     La angiopatía amiloide inflamatoria es un subtipo poco frecuente de enfermedad vascular cerebral que
     cursa con síntomas neurológicos provocados por una reacción inflamatoria en el cerebro. Estudiamos la
     clínica, la resonancia magnética, el líquido cefalorraquídeo y el PET de amiloide de cuatro pacientes con
     angiopatía amiloide inflamatoria antes y después de la administración de corticoesteroides. La
     conclusión principal fue que esta enfermedad puede ser consecuencia de una reacción autoinmune
     contra el depósito de amiloide vascular y que podría estar provocada por autoanticuerpos anti-β-
     amiloide.
                                                                                             Ref: J Alzheimers Dis. 2016;50(1):1-7

       Scientific abstract
       Cerebrospinal Fluid Anti-Amyloid-β Autoantibodies and Amyloid PET in Cerebral Amyloid
       Angiopathy-Related Inflammation
       We report a biomarker and genetic evaluation of four patients with cerebral amyloid angiopathy-related inflammation
       (CAA-ri) treated with corticosteroids. Patients presented with focal symptomatology and cognitive impairment. MRI
       revealed cortical microbleeds and asymmetrical hyperintense white matter lesions (WML). Cerebrospinal fluid (CSF)
       biomarker analyses showed increased anti-Aβ autoantibodies, t-Tau, and p-Tau and decreased Aβ40 and Aβ42. After
       treatment, focal symptomatology disappeared, and WML and anti-Aβ autoantibodies decreased. The APOEɛ4 allele was
       overrepresented. Florbetapir-PET showed cortical deposition with lower retention in swollen areas. In the case of suspected
       CAA-ri, both CSF anti-Aβ autoantibodies levels and Florbetapir-PET could provide highly useful data to guide the correct
       diagnosis.

 Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
        https://santpaumemoryunit.com                                                        @SantPauMemory
SPIN cohort
                                     Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

12   Avaluació del paper del gen TUBA4A a la degeneració frontotemporal
     Recentment el gen TUBA4A s'ha identificat com a un dels gens implicats en l'esclerosi lateral amiotròfica.
     Algunes de les variants de risc es van trobar en pacients que, a més a més d'aquesta malaltia, patien
     demència frontotemporal. En aquest estudi es va avaluar el paper del gen TUBA4A en una mostra de 814
     pacients amb demència frontotemporal.
                                                            Ref: Dols-Icardo O et al. Neurobiol Aging. 2016 Feb;38:215.e13-4

     Evaluación del papel del gen TUBA4A en la degeneración frontotemporal
     Recientemente el gen TUBA4A se ha identificado como uno de los genes implicados en la esclerosis
     lateral amiotrófica. Algunes de las variantes de riesgo se encontraron en pacientes que, además de esta
     enfermedad tenían demencia frontotemporal. En este estudio se evaluó el papel del gen TUBA4A en una
     muestra de 814 pacientes con demencia frontotemporal.
                                                                                   Ref: Neurobiol Aging. 2016 Feb;38:215.e13-4

       Scientific abstract
       Assessing the role of TUBA4A gene in frontotemporal degeneration
       The tubulin alpha 4a (TUBA4A) gene has been recently associated with amyotrophic lateral sclerosis. Interestingly, some of
       the mutation carriers were also diagnosed with frontotemporal degeneration (FTD) or mild cognitive impairment. With the
       aim to investigate the role of TUBA4A in FTD, we screened TUBA4A in a series of 814 FTD patients from Spain. Our data did
       not disclose any nonsense or missense variant in the cohort, thus suggesting that TUBA4A mutations are not associated
       with FTD.

 Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
        https://santpaumemoryunit.com                                                        @SantPauMemory
SPIN cohort
                                     Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

13   Biomarcadors en líquid cefaloraquidi en una cohort de pacients amb síndrome
     de Down
     Vam analitzar mostres de líquid cefaloraquidi de 61 participants amb síndrome de Down amb i sense
     demència per estudiar proteïnes relacionades amb el deteriorament cognitiu. Vam comparar els
     resultats obtinguts amb els de participants sense síndrome de Down (voluntaris sans i pacients amb
     malaltia d’Alzheimer). Vam trobar que el perfil de proteïnes en líquid cefaloraquidi de persones amb
     síndrome de Down i demència era similar al de pacients sense síndrome de Down amb malaltia
     d’Alzheimer. Aquests resultats són preliminars.
               Ref: Carmona-Iragui M et al. Treball presentat a la Primera Conferència Internacional de la T21 Research
                                    Society (Paris, juny 2015) i a la LXVII Reunió de la Societat Espanyola de Neurologia

     Biomarcadores en líquido cefalorraquídeo en una cohorte de pacientes con
     síndrome de Down
     Analizamos muestras de líquido cefalorraquídeo de 61 participantes con síndrome de Down con y sin
     demencia para estudiar proteínas relacionadas con el deterioro cognitivo. Comparamos los resultados
     obtenidos con los de participantes sin síndrome de Down (voluntarios sanos y pacientes con enfermedad
     de Alzheimer). Encontramos que el perfil de proteínas en líquido cefalorraquídeo de personas con
     síndrome de Down y demencia era similar al de pacientes sin síndrome de Down con enfermedad de
     Alzheimer. Estos resultados son preliminares.
                   Ref: Trabajo presentado en Primera Conferencia Internacional de la T21 Research Society (Paris, junio
                                                         2015) la LXVII Reunión de la Sociedad Española de Neurología

       Scientific abstract
       Cerebrospinal fluid biomarkers in a cohort of Down syndrome patients
       Background: Most patients with Down syndrome (DS) develop presenile onset Alzheimer disease (AD). However, AD
       diagnosis represents a diagnostic challenge due to the intellectual disability associated with DS. The AD pathophysiological
       process can be studied using cerebrospinal fluid (CSF) biomarkers.
       Methods: We measured markers of amyloid-B protein precursor (APP) processing, (AB42, sAPPB, B-secretase activity),
       neuronal damage (total tau, p-tau), and inflammation (YKL-40) in CSF from a cohort of DS subjects with and without
       dementia. Results were compared with data from AD patients and healthy controls (HC) and the correlation between age
       and biomarkers in the DS cohort was analyzed.
       Results: We included 30 DS subjects, 13 demented (median age 54.7) and 17 non-demented (median age 41.9); 48 AD
       patients (median age 72); and 67 HC (median age 57.3). In the DS cohort, we found a correlation between age and AB42,
       tau, p-tau and YKL-40. Non-demented DS subjects had lower AB42 and YKL-40 than HC, but no differences on other APP
       processing biomarkers was detected. Demented DS patients had lower AB42 and higher tau, p-tau and YKL-40 levels than
       non-demented DS patients. There were no differences between Demented DS and AD patients in AB42, sAPPB, injury or
       inflammatory markers, but demented DS patients had lower B-secretase activity than AD patients.
       Conclusions: The CSF profile is similar in demented DS subjects and sporadic AD, but an age-associated AD
       pathophysiological process can be detected in DS without dementia. This finding is compatible with the conceptualization
       of DS as a form of preclinical AD.

 Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
        https://santpaumemoryunit.com                                                         @SantPauMemory
SPIN cohort
                                     Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

14   Estudi del paper del DNA mitocondrial com a possible biomarcador en la
     malaltia d’Alzheimer
     Recentment s’ha descrit que el contingut de molècules de DNA d’origen mitocondrial al líquid
     cefalorraquidi podria ser un biomarcador d’interès diagnòstic i pronòstic en l’Alzheimer. Tot i així, els
     estudis havien utilitzat mostres reduïdes que no permetien extreure conclusions definitives. Nosaltres
     vam analitzar aquest contingut en una cohort amplia de pacients que es trobaven en diferents fases de la
     malaltia, així com controls sans i no vam aconseguir trobar cap associació rellevant.
                                                          Ref: Cervera-Carles L et al. Neurobiol Aging. 2017;53:192.e1-192.e4

     Estudio del papel del DNA mitocondrial como posible biomarcador en la
     enfermedad de Alzheimer
     Recientemente se ha escrito que el conjunto de moléculas de ADN de origen mitocondrial en el líquido
     cefalorraquídeo podría ser un biomarcador de interés para el diagnóstico y pronóstico en el Alzheimer.
     No obstante, los estudios habían utilizado muestras reducidas, con lo que no se podía llegar a
     conclusiones definitivas. Nosotros analizamos el contenido de DNA mitocondrial en una cohorte amplia
     de pacientes que se hallaban en diferentes fases de la enfermedad de Alzheimer, así como controles
     sanos. Nuestros resultados no demostraron ninguna asociación significativa.
                                                                                   Ref: Neurobiol Aging. 2017;53:192.e1-192.e4

       Scientific abstract
       Cerebrospinal fluid mitochondrial DNA in the Alzheimer's disease continuum
       Low levels of cell-free mitochondrial DNA (mtDNA) in the cerebrospinal fluid (CSF) of Alzheimer's disease (AD) patients have
       been identified and proposed as a novel biomarker for the disease. The lack of validation studies of previous results
       prompted us to replicate this finding in a comprehensive series of patients and controls. We applied droplet digital
       polymerase chain reaction in CSF specimens from 124 patients representing the AD spectrum and 140 neurologically
       healthy controls. The following preanalytical and analytical parameters were evaluated: the effect of freeze-thaw cycles on
       mtDNA, the linearity of mtDNA load across serial dilutions, and the mtDNA levels in the diagnostic groups. We found a wide
       range of mtDNA copies, which resulted in a high degree of overlap between groups. Although the AD group presented
       significantly higher mtDNA counts, the receiver-operating characteristic analysis disclosed an area under the curve of 0.715
       to distinguish AD patients from controls. MtDNA was highly stable with low analytical variability. In conclusion, mtDNA
       levels in CSF show a high interindividual variability, with great overlap within phenotypes and presents low sensitivity for
       AD.

 Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
        https://santpaumemoryunit.com                                                         @SantPauMemory
SPIN cohort
                                     Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

15   sAPPβ, YKL-40 i neurofilament light en líquid cefaloraquidi a la degeneració
     lobular frontotemporal
     En aquest treball explorem la utilitat de sAPPβ (un marcador relacionat amb el processament de la
     proteïna amiloide), YKL-40 (un marcador d'inflamació al sistema nerviós) i NfL (marcador de degeneració
     neuronal) pel diagnòstic de la degeneració frontotemporal. Analitzem aquests marcadors en més de 300
     pacients i voluntaris de 5 centres: Hospital de Sant Pau (Barcelona), Hospital Clínic (Barcelona), Hospital
     Santa Maria (Lleida), Hospital Universitario Ramón y Cajal (Madrid) i Hospital Universitari Son Espases
     (Palma de Mallorca). La combinació d'aquests marcadors ens va permetre distingir els pacients amb
     degeneració frontotemporal de pacients amb malaltia d'Alzheimer i de voluntaris sans.
                    Ref: Alcolea D et al. Neurology. 2017 Jul 11;89(2):178-188. Treball presentat a "10th International
             Conference on Frontotemporal Dementias", a la XX Reunió Anual de la Societat Catalana de Neurologia i a
                                                         la LXVII Reunión Anual de la Sociedad Española de Neurología

     sAPPβ, YKL-40 y neurofilament light en líquido cefalorraquídeo en la
     degeneración lobular frontemporal
     En este trabajo exploramos la utilidad de sAPPβ (un marcador relacionado con el procesamiento de la
     proteína amiloide), YKL-40 (un marcador de inflamación del sistema nervioso) y NfL (marcador de
     degeneración neuronal) para el diagnóstico de la degeneración frontotemporal. Analizamos estos
     marcadores en más de 300 pacientes y voluntarios de 5 centros: Hospital de Sant Pau (Barcelona),
     Hospital Clínic (Barcelona), Hospital Santa Maria (Lleida), Hospital Universitario Ramón y Cajal (Madrid) y
     Hospital Universitari Son Espases (Palma de Mallorca). La combinación de estos marcadores nos permitió
     distinguir a los pacientes con degeneración frontotemporal de los pacientes con Alzheimer y de
     voluntarios sanos.
                   Ref: Neurology. 2017 Jul 11;89(2):178-188. Trabajo presentado en "10th International Conference on
                 Frontotemporal Dementias", en la XX Reunió Anual de la Societat Catalana de Neurologia y en la LXVII
                                                                 Reunión Anual de la Sociedad Española de Neurología

       Scientific abstract
       CSF sAPPβ, YKL-40, and neurofilament light in frontotemporal lobar degeneration
       OBJECTIVE: To analyze the clinical utility of 3 CSF biomarkers and their structural imaging correlates in a large cohort of
       patients with different dementia and parkinsonian syndromes within the spectrum of frontotemporal lobar degeneration
       (FTLD).
       METHODS: We analyzed 3 CSF biomarkers (YKL-40, soluble β fragment of amyloid precursor protein [sAPPβ], neurofilament
       light [NfL]) and core Alzheimer disease (AD) biomarkers (β-amyloid1-42, total tau, phosphorylated tau) in patients with
       FTLD-related clinical syndromes (n = 159): behavioral variant of frontotemporal dementia (n = 68), nonfluent (n = 23) and
       semantic (n = 19) variants of primary progressive aphasia, progressive supranuclear palsy (n = 28), and corticobasal
       syndrome (n = 21). We also included patients with AD (n = 72) and cognitively normal controls (CN; n = 76). We compared
       cross-sectional biomarker levels between groups, studied their correlation with cortical thickness, and evaluated their
       potential diagnostic utility.
       RESULTS: Patients with FTLD-related syndromes had lower levels of sAPPβ than CN and patients with AD. The levels of
       sAPPβ showed a strong correlation with cortical structural changes in frontal and cingulate areas. NfL and YKL-40 levels
       were high in both the FTLD and AD groups compared to controls. In the receiver operating characteristic analysis, the
       sAPPβ/YKL-40 and NfL/sAPPβ ratios had areas under the curve of 0.91 and 0.96, respectively, distinguishing patients with
       FTLD from CN, and of 0.84 and 0.85, distinguishing patients with FTLD from patients with AD.
       CONCLUSIONS: The combination of sAPPβ with YKL-40 and with NfL in CSF could be useful to increase the certainty of the
       diagnosis of FTLD-related syndromes in clinical practice.
       CLASSIFICATION OF EVIDENCE: This study provides Class III evidence that CSF levels of sAPPβ, YKL-40, and NfL are useful to
       identify patients with FTLD-related syndromes.

 Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
        https://santpaumemoryunit.com                                                        @SantPauMemory
SPIN cohort
                                     Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

16   Angiopatia amiloide cerebral en la síndrome de Down i en la malaltia
     d'Alzheimer esporàdica i autosòmica dominant
     L'angiopatia amiloide cerebral (AAC) és una malaltia en la qual la proteïna amiloide s'acumula a la paret
     dels vasos sanguinis cerebrals, sent una causa important d'hemorràgia cerebral i de deteriorament
     cognitiu. Es troba amb molta freqüència associada a la malaltia d'Alzheimer. En aquest estudi
     multicèntric internacional estudiem pacients amb malaltia d'Alzheimer esporàdica, malaltia d'Alzheimer
     genèticament determinada (per una mutació familiar o per síndrome de Down) i controls sans i trobem
     que la CAA és més freqüent i severa en la malaltia d'Alzheimer genèticament determinada.
                     Ref: Carmona-Iragui M & Balasa M et al. Alzheimers Dement. 2017 Nov;13(11):1251-1260. Treball
              presentat a la LXVII Reunió de la Societat Espanyola de Neurologia i al Alzheimer's & Parkinson's Diseases
                                                                                                  Congress (ADPD) 2017.

     Angiopatía amiloide cerebral en síndrome de Down y en la enfermedad de
     Alzheimer esporádica y autosómica dominante
     La angiopatía amiloide cerebral (AAC) es una enfermedad en la que la proteína amiloide se acumula en la
     pared de los vasos sanguíneos cerebrales, siendo una causa importante de hemorragia cerebral y de
     deterioro cognitivo. Se encuentra con mucha frecuencia asociada a la enfermedad de Alzheimer. En este
     estudio multicéntrico internacional estudiamos pacientes con enfermedad de Alzheimer esporádica,
     enfermedad de Alzheimer genéticamente determinada (por una mutación familiar o por síndrome de
     Down) y controles sanos y encontramos que la CAA es más frecuente y severa en la enfermedad de
     Alzheimer genéticamente determinada.
                     Ref: Alzheimers Dement. 2017 Nov;13(11):1251-1260. Trabajo presentado en la LXVII Reunión de la
                     Sociedad Española de Neurología y en el Alzheimer's & Parkinson's Diseases Congress (ADPD) 2017.

       Scientific abstract
       Cerebral amyloid angiopathy in Down syndrome and sporadic and autosomal-dominant
       Alzheimer's disease
       INTRODUCTION: We aimed to investigate if cerebral amyloid angiopathy (CAA) is more frequent in genetically determined
       than in sporadic early-onset forms of Alzheimer's disease (AD) (early-onset AD [EOAD]).
       METHODS: Neuroimaging features of CAA, apolipoprotein (APOE), and cerebrospinal fluid amyloid β (Aβ) 40 levels were
       studied in subjects with Down syndrome (DS, n = 117), autosomal-dominant AD (ADAD, n = 29), sporadic EOAD (n = 42),
       and healthy controls (n = 68).
       RESULTS: CAA was present in 31%, 38%, and 12% of cognitively impaired DS, symptomatic ADAD, and sporadic EOAD
       subjects and in 13% and 4% of cognitively unimpaired DS individuals and healthy controls, respectively. APOE ε4 genotype
       was borderline significantly associated with CAA in sporadic EOAD (P = .06) but not with DS or ADAD. There were no
       differences in Aβ040 levels between groups or between subjects with and without CAA.
       DISCUSSION: CAA is more frequently found in genetically determined AD than in sporadic EOAD. Cerebrospinal fluid Aβ40
       levels are not a useful biomarker for CAA in AD.

 Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
        https://santpaumemoryunit.com                                                       @SantPauMemory
SPIN cohort
                                     Sant Pau Initiative on Neurodegeneration

17   Viabilitat de la punció lumbar en l'estudi dels biomarcadors de malaltia
     d'Alzheimer en líquid cefaloraquidi en persones amb síndrome de Down
     En aquest treball duem a terme una recerca activa de les complicacions de la punció lumbar realitzada
     per estudiar biomarcadors d'Alzheimer en persones amb síndrome de Down. Concloem que la punció
     lumbar en aquesta població és un procediment segur, sent les complicacions detectades lleus i menys
     freqüents que en població general.
                                                        Ref: Carmona-Iragui M et al. J Alzheimers Dis. 2017;55(4):1489-1496.

     Viabilidad de la punción lumbar en el estudio de los biomarcadores de
     enfermedad de Alzheimer en líquido cefalorraquídeo en personas con síndrome
     de Down
     En este trabajo llevamos a cabo una búsqueda activa de las complicaciones de la punción lumbar
     realizada para estudiar biomarcadores de Alzheimer en personas con síndrome de Down. Concluimos
     que la punción lumbar en esta población es un procedimiento seguro, siendo las complicaciones
     detectadas leves y menos frecuentes que en población general.
                                                                                    Ref: J Alzheimers Dis. 2017;55(4):1489-1496.

       Scientific abstract
       Feasibility of Lumbar Puncture in the Study of Cerebrospinal Fluid Biomarkers for Alzheimer's
       Disease in Subjects with Down Syndrome
       BACKGROUND: Alzheimer's disease (AD) is the main medical problem in older adults with Down syndrome (DS). Studies of
       cerebrospinal fluid (CSF) AD biomarkers are limited and the feasibility of lumbar puncture (LP) is controversial in this
       population.
       OBJECTIVE: To analyze the frequency of complications after a LP in DS.
       METHODS: We collected data from 80 adults with DS that underwent a LP within the Down Alzheimer Barcelona
       Neuroimaging Initiative. Demographics, cognitive status, headache history, and presence of complications after the LP
       were recorded in every subject. In 53 of them (active group), this information was collected following a semi-structured and
       validated protocol that actively looks for complications. Other variables related to the LP procedure were also recorded. A
       telephone interview to the caregiver was performed 5-7 days after the procedure to ask about complications. Data from 27
       subjects (clinical practice group), from whom the presence of complications was obtained in a medical follow-up visit within
       the three months after the LP, were also included.
       RESULTS: There were no adverse events in 90% of our participants. The most frequent complication was headache (6.25%);
       only one subject reported a typical post-lumbar puncture headache with moderate severity that required analgesic
       treatment. Dizziness (3.75%) and back pain (1.25%) were also reported. All the participants that reported complications
       belonged to the active group.
       CONCLUSION: LP can be safely performed to study CSF biomarkers in DS. The reported complications are qualitatively
       similar to the general population, but are less frequently reported, even when actively searched for.

 Unitat de Memòria. Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tel: 93 556 59 86. Fax: 93 556 56 02
        https://santpaumemoryunit.com                                                         @SantPauMemory
You can also read